dijous, 22 de maig del 2014


Arriba el bon temps.... i les espigues!


Ja arriba el bon temps, amb ell les gramínies germinen formant el seu fruit: les espigues!




Les espigues per la seva forma en punta de fletxa penetren molt fàcilment pels orificis del cos de nostre gos. Així quan passegem pel camp i el nostre amic s’hi rebolca o ensuma les herbes, les espigues es desprenen i van a  parar més freqüentment en alguna d’aquestes localitzacions:


  • Orelles: l’espiga s’introdueix i va avançant a través del conducte auditiu del nostre gos provocant-li molta molèstia i dolor. Poden avançar fins arribar al timpà i perforar-lo, així doncs quan el nostre gos sacsegi molt el cap o el lateralitzi (anar amb el cap de costat) hem de pensar que hi pot tenir una espiga





Aquells gossos amb orelles gran i caigudes són els més propensos a tenir-ne ja que s’enganxen al pel de dins i entren amb facilitat cap a l’oïda.
Com evitar qui hi entrin? En els mesos de bonança podem tallar més curt el pel de les orelles de la nostra mascota per així evitar que s’hi enganxin. Un altre forma ràpida i fàcil  és posar una mica de cotó fluix al forat de l’orella ( com fem amb els taps de la piscina) cada cop que sortim al camp.

  •  Nas: és una altre lloc fàcil d’entrada ja que els gossos són experts en ensumar i posar el nas a tot arreu. Com sabem si li ha entrat? Ben fàcil, la nostra mascota començarà a esternudar molt fort i seguit. També hi podem veure secreció i fins i tot una lleugera hemorràgia, això ens indica que l’espiga s’ha clavat en algun cornet nasal.

 

  • Altres lloc on s’hi poden albergar les espigues són entre els dits on s’hi acabaran clavant i penetrant provocant infecció; ho sabrem perquè el gos es lleparà constantment la pota i caminarà coix. Els ulls també són un punt feble, tot i que és menys habitual és molt important que les treiem per evitar que hi provoquin úlceres. Si el nostre amic se’n menja una pot quedar-li clavada entre la geniva i la dent o al final del paladar; veurem que no fa una bona deglució i té dolor; si podem li hem de treure amb els dits i així evitar que hi apareguin problemes majors com una infecció.

Així doncs, sempre que ens sigui possible hem de treure-li l’espiga; molts cops estarà posicionada en un lloc complicat, així doncs hem d’acudir al nostre veterinari el més aviat possible perquè li extregui. Possiblement s’haurà d’extreure sota sedació ja que són molt doloroses; però és un procediment ràpid i molt segur per a la nostra mascota.

Precaucions: en època d’espigues vigilem bé per on explora el nostre amic Intentem evitar les zones on n’hi hagi i un cop a casa revisem que no en tingui cap enganxada. 


dilluns, 24 de març del 2014

GINGIVOESTOMATITIS FELINA i DIETA


La gingivoestomatitis felina és una malaltia crònica bastant freqüent, molt refractària als tractaments convencionals. La dieta juga un paper molt important en la seva patogènesi, no se sap si per la hipersensibilitat que pot causar (com si fós una al.lèrgia) o bé per algún component que causi inflamació a les genives. En qualsevol cas, la dieta és una de les peces clau en el tractament d'aquest procés.


La Dra. Dianne Addie és veterinària i professora de Virologia Clínica Veterinària a la Universitat de Glasgow, Escòcia, i porta molts anys investigant sobre l'orígen d'aquesta malaltia, intentant trobar-li cura. Us deixem l'enllaç a la seva pàgina web on, entre d'altres malalties, explica aquesta d'una manera molt entenedora (està en anglès).

http://www.dr-addie.com/stomatitis.html#food

Una de les dietes que recomana és Applaws Cat Food, que són unes terrines de carn fresca natural, sense additius. A partir d'aquesta setmana, ja la podeu trobar a la nostra clínica:



Si teniu qualsevol dubte o necessiteu més informació, no dubteu en contactar amb nosaltres!


CÀLCULS URINARIS A LA BUFETA

Els càlculs urinaris són acumulacions de cristalls de determinats minerals en alguna o vàries parts de l'aparell urinari de l'animal, però molt freqüentment els trobem a la bufeta de la orina. Avui us presentarem un cas clínic, el de l'Atila, una gata de 5 anys que ens va arribar amb problemes a l'hora d'orinar: feia aproximadament dos mesos que tenia hematúria (sang a la orina), disuria (orinava més sovint, a dins i fóra de la caixa de sorra) i fins i tot havia començat a tenir una conducta d'ansietat (es llepava les potes de davant compulsivament, en canvi havia deixat de "netejar-se" la resta del cos).



Se li va fer una radiografia, on se li va detectar la presència d'urolits (càlculs urinaris) a la bufeta de la orina, i es va programar la cirurgia. En el cas dels gats, hi ha alguna dieta de prescripció que, depenent del tipus de càlcul que sigui, pot inclús arribar a desfer-lo sense necessitat de passar pel quiròfan. En aquest cas, degut al nombre de càlculs que hi havia i al tipus, no hi havia alternativa.


La cirurgia va anar molt bé i li vam extreure 11 càlculs de tamany considerable de la bufeta de la orina. A l'endemà, la gata ja orinava dins la seva caixa amb normalitat i sense problemes.


L'aparell urinari està dedicat principalment a l'eliminació dels productes de desfet en forma soluble (dissolts en la orina); desgraciadament existeixen casos freqüents en que, aquest productes de desfet són escassament solubles i precipiten formant cristalls que, si s'acumulen, poden arribar a formar càlculs urinaris macroscòpics, és a dir, visibles sense microscopi com en aquest cas.

L'alimentació és molt important per control.lar els càlculs urinaris, així com una bona revisió veterinària, ja que en molts casos són conseqüència d'altres problemes mèdics presents en l'animal.


dilluns, 24 de febrer del 2014

La tercera edat de les nostres mascotes

  • La seva mascota s'ha tornat més rondinaire, amb mal geni o agressiva?
  • Sembla estar perduda o desorientada en alguns moments, com si hagués oblidat on està o el que estava fent?
  • Sembla menys agradable o menys entusiasta quan rep amics o família?
  • És menys interactiva quan es troba amb altres mascotes?
  • Ha començat alguna vegada a lladrar o plorar sense raó?
  • Alguna vegada ha orinat dins de casa, quan abans sempre ho feia fóra?
  • Alguna vegada no us ha respost al nom o a ordres senzilles com esperàveu?
  • Té menys ganes de sortir a passejar?
  • Dorm més durant el dia i menys per la nit?
  • Té menys ganes de jugar?
Si la vostra resposta és afirmativa en la majoria de les preguntes anteriors, la vostra mascota pot estar patint els efectes de l'envelliment. 



L'envelliment cerebral, tant en humans com en mascotes és un dels problemes més importants que han centrat els últims estudis científics.

La Disfunció Cognitiva (semblant a l'Alzheimer de les persones) és una malaltia que es manifesta en animals d'edat avançada, i es presenta amb símptomes com la desorientació, pèrdua de memòria (en forma d'hàbits higiènics canviats: si abans sempre orinava en un lloc, ara ho fa en un altre, o se li escapa dins de casa...), patrons de son-vigília alterats (dorm agitat o es desperta a les nits, dorm més de día...)


Si el vostre animal presenta alguns d'aquests símptomes, no dubteu en contactar amb nosaltres per demanar-nos més informació. No podem evitar que envelleixi, però sí que ho faci més lentament i amb millor qualitat de vida.

dijous, 20 de febrer del 2014

La Leishmània i els nostres gossos

Quan  parlem de Leishmània, de seguida ens ve al cap una  malaltia greu o molt greu, en que la vida del nostre animal està en perill. Per sort, aquesta idea avui en dia no és del tot certa.

En quins punts és certa i en quins altres no ho és?

Doncs bé, sempre hem de considerar la Leishmània com una malaltia greu, que requereix un control veterinari crònic. Però també és veritat que si la tenim controlada, podem tenir les nostres mascotes en un estat molt bo, i que ens molts casos no sembla que estiguin patint Leishmaniosis. 

Però... que és exactament la Leishmània? 

És coneguda com la malaltia del mosquit, ja que el paràsit el transmeten les femelles dels flebòtoms, un insecte similar als mosquits, però de dimensions més reduïdes. En la nostra zona el flebòtom és endèmic, cosa que fa que la malaltia també ho sigui.

 


Un cop els gos ha estat infectat, pot desenvolupar la malaltia, o no. Les races més susceptibles de patir la Leishmaniosis són races de mida gran com els Rottweiler, Boxer, Labrador, entre altres. I la raça que es considera força resistent és el Podenc.
Per tant, els punts claus per als propietaris són la prevenció, i en cas de detectar signes, fer un control de Leishmània.
Per mirar de prevenir-la, tenim en el mercat collar i pipetes per evitar la picada del flebòtom, i existeix també una vacuna. 

Que veurem en el nostre gos si es desenvolupa la malaltia?



És difícil fer una llista curta de signes, ja que és coneguda per nosaltres els veterinaris com la malaltia de les mil cares, però si us podem donar un petit llistat dels signes més comuns i que podem veure sense dificultat:

  • dermatitis i úlceres o ferides que no es curen, o si ho fan tornen a sortir
  •  alopècia (pèrdua de pèl) al voltant dels ulls
  • sagnat pel nas (epistàxis)
  •   ungles amb creixement ràpid
  • coixeses intermitents, dolor articular 
  • apatia, pèrdua d’activitat
  • vòmits, diarrea

Qualsevol d’aquest signes mereix una consulta al veterinari.
Si aconseguim una detecció precoç, tenim molta més probabilitat de que el gos pugui viure bé i durant molts anys. 

dimecres, 19 de febrer del 2014

Café con gatos: una moda muy felina

PERO, ¿QUÉ ES UN CAFÉ DE GATOS?

Se trata de un local donde te puedes tomar un café o picar algo, como en cualquier local de hostelería, pero en el que además de mesas, sillas y sofás para nosotros, hay gatos que viven allí y con los que el consumidor puede interactuar.


Estos felinos suelen estar donados por criadores o centros de acogida, y su destino es la adopción, así que hay carteles y folletos donde te informan de todos ellos.

Un factor importante es el control de los visitantes porque, no lo olvidemos: aquí los reyes son los gatos; muchos tienen el aforo limitado, no se puede entrar con perros ni otros felinos y aunque se supone que los que van son amantes de los gatos, la mayoría cobra una entrada para disuadir a los meros curiosos, aunque algunos como el de Viena es gratis y el de Madrid incluye una consumición.



El primer café de gatos europeo fue el "Café Neko", de Viena, abierto en mayo de 2012 por una japonesa (cómo no!, los japoneses son gran amantes de los gatos). Tras él, las inauguraciones de estos cafés se han sucedido de forma imparable, casi todos en el año 2013.

A este respecto, el "Café des Chats", de París, abrió sus puertas en el muy distinguido distrito del Marais el 21 de septiembre de 2013. En Gran Bretaña, el primero en abrir fue el "Totnes Cat's Café" en Devon; pero en Londres ya hay al menos cuatro: Cat Emporium (dos plantas y jardín privado), el Fat Cat Café Bar, el Little Cat Café y el Cats Café des Artistes. También hay dos más en Budapest (Hungría) y otro en Munich (Alemania). Pero la gran noticia para nosotros ha sido la apertura, el pasado 15 de octubre, del primer Cat Café español: está en Madrid, muy cerca de Atocha. Se llama Gatoteca y está gestionado por una protectora, Abriga. 

Así que ya sabéis, si sois amantes de los gatos y queréis tomar algo en un entorno peculiar, aquí tenéis algunas de las direcciones:

  • La Gatoteca. C/ Argumosa, 28 - Madrid
  • Café des Chats. 16 rue Michel le Comte, París
  • Café Neko. Blumenstockgasse, 5 - Viena
  • Cat Emporium. 152-154 Bethnal Green Rd. Shoreditch, Londres
  • Cat Café. Revay Utca, 3. Budapest
  • Katzentempel. Türkenstrasse, 29 - Múnich.


dimecres, 3 d’abril del 2013

Una nova modalitat esportiva: CANICROSS


Si ets amant del footing i tens gos, definitivament aquesta pot ser la teva activitat preferida.


Inspirat en els esports de tiro de trineu (mushing) i amb una important difussió a Europa i als Estats Units, el canicross es va afiançant poc a poc al nostre pais, a on ja hi han nombrossos seguidors.
El canicross és una modalitat esportiva de pràctica senzilla que consisteix practicament en córrer lligat per la cintura a un gos, respectant sempre el ritme del gos.
Les curses són normalment per circuits de terra o montanya. L'objectiu és recòrrer la distància marcada en el menor temps possible, i sempre que el gos vagi  per davant del guía o màxim, al costat. Està prohibit tirar del gos o córrer per davant d'ell. Recorda que mai has de forçar al teu gos, ell marca el ritme.
La practica del canicross no només aporta beneficis físics, sino que millora la relació amb el teu gos. A més, un dels grans atractius d'aquest esport és gaudir junts de la natura.
En principi, tots els gossos són aptes per practicar aquest esport, sempre que estiguin bé de salut i tinguin com a mínim un any d'edat.
El material que necessites és senzill i breu: un arnés específic, una línia de tiro i un cinturó d'amplada especial per protegir de lesions d'esquena.
Hem de tenir una especial precaució amb la calor i la humitat. Hem d'evitar córrer a més de 20º C.