dimarts, 7 de juny de 2011

PREPARACIÓ AL PART EN LA GOSSA

El part en la gossa es divideix en diverses fases i és especialment important que les entenguem per tal que tot vagi bé i no tinguem cap complicació. Aquestes fases són:

1. PRODROMOS: aquesta és la fase d'embaràs. En les setmanes que precedeixen al part podem trobar episodis d'anorexia, estrenyiment, etc.. Dies abans, comportament d'inquietud per estar buscant un lloc on parir. De 2 a 15 dies abans, comencen a desenvolupar-se les mames, preparant-se per la lactació. D'1 a 3 dies abans del part, apareix tumefacció vulvar, la gossa es llepa molt més aquesta zona. De 24 a 36 hores abans, podrem veure la pèrdua del tap mucós cervical i, ja quan el part és imminent (de 15 a 20 hores abans) baixa la temperatura rectal (fins al voltant de 37ºC), coincidint amb la disminució de la progesterona, que és el que indueix al part.

2. ESTADI 1, DILATACIÓ DEL COLL UTERÍ: És quan es produeix la dilatació del coll cervical i la relaxació vaginal. El que veurem és el començament de les contraccions uterines, normalment cada 15 minuts, i que poden durar de 4 a 12 hores de mitjana, tot i que en primípares, poden arribar a les 36 hores. És en aquesta fase quan la membrana atlanto-coriònica es trenca, és el que coneixem com "trencar aigües".

3. ESTADI 2, EXPULSIÓ: Després d'haver trencat aigües, el primer cadell apareixerà abans de 6 hores, els posteriors normalment surten de 30 minuts a 2 hores després, depenent de la força de les contraccions abdominals de la mare (30 minuts amb contraccions molt violentes).

4. ESTADI 3, CURES DELS CADELLS: Després de néixer, la mare neteja els cadells, talla el cordó umbilical, els llepa el tòrax (estimula així la primera inspiració) i es menja les placentes (hem de deixar que ho faci, ja que això estimula la prolactina, la hormona productora de llet). És normal que després d'haver parit, la gossa tingui durant uns dies pèrdues vaginals verdoses: és resultat de l'expulsió de la uteroverdina, material de degradació de les zones uterines on les placentes estaven implantades.

Per a més informació, ens trobareu, com sempre, a Clínica Veterinària Collbaix.

CONSELLS PER A MILLORAR EL BENESTAR DEL NOSTRE GAT DINS DE CASA

El nostre gat:

- es llepa constantment?
- passa la major part del temps amagat?
- s'espanta amb facilitat?
- passa moltes hores dormint?
- quan passa prop de portes i finestres es posa molt nerviós?

Si la resposta és SI a la majoría d'aquestes preguntes, el més probable és que estigui estressat.

Hem de tenir en compte que el territori, pel gat, és molt més que no pas un lloc on viure: és el lloc on s'ha de sentir SEGUR, a més de ser on hi té el menjar, beure, on pot dormir sense sentir-se vulnerable, lluny d'enemics potencials. Enemics que, poden ser altres animals, però també poden ser nens o nosaltres mateixos.

Per això, és molt important que l'ambient dins de casa sigui el més adeqüat possible a les seves necessitats, per tal d'evitar comportaments de frustració i estrés com ara l'agressió, o la defecació o micció inadequades.

Així doncs, les necessitats bàsiques del gat són:

-  ESPAI: ha de ser tridimensional, el gat necessita tenir accés a les alçades
- ABUNDÀNCIA DE RECURSOS: recursos són el menjar, el beure, les caixes de sorra, llocs per dormir... Li'n proporcionarem tants com puguem o almenys, com a mínim, dos de cada per gat que tinguem.
- OPORTUNITAT PER A DUR A TERME EL SEU COMPORTAMENT NATURAL: per molt que ens pesi, un gat necessita rascar, per tant, hem de proporcionar-li alternatives si no volem que ho faci als mobles, portes, etc... També necessita caçar, hem de pensar que, en estat salvatge, s'hi passaria tot el dia per poder menjar.
-  PRIVACITAT.

Us passem un enllaç a un article que il.lustra molt bé aquest tema:


Si voleu més informació sobre aquest tema, no dubteu en contactar amb nosaltres.

Clínica Veterinària Collbaix.

LA REPRODUCCIÓ CANINA

Entre les obligacions dels propietaris de gossos es troba la d'exercir una tinença responsable, és a dir, conèixer la vida sexual de les seves mascotes amb la finalitat d'evitar cadellades no desitjades i el posterior abandonament dels animals.

En el cas dels mascles, la maduresa sexual arriba al voltant dels 9 mesos, tot i que, depenent de factors com la raça, pot oscil.lar entre els 6 i els 24 mesos.

En el cas de les femelles, la maduresa sexual arriba també aproximadament a la mateixa edat, amb l'arribada del primer zel. Les senyals inequívoques del zel són les pèrdues sanguinolentes vulvars, més o menys abundants, i la inflamació i envermelliment de la vulva. El més habitual, és que la nostra femella tingui el zel dos cops a l'any però altres periodicitats (com d'una a quatre vegades l'any) també poden ser normals. La durada del zel és molt variable, pot anar de pocs dies, fins a gairebé 3 setmanes.

Per evitar gestacions no desitjades, baralles, escapades i altres problemes reproductius es recomana l'esterilització, ja que millora la qualitat de vida, no només de l'animal sino també de la família amb la que conviu.

Aquest és un enllaç directe a un article publicat per la revista d'Affinity que il.lustra força bé aquest tema:


Per a més informació, no dubti en contactar amb nosaltres.

Clínica Veterinària Collbaix.