dimecres, 3 d’abril del 2013

Una nova modalitat esportiva: CANICROSS


Si ets amant del footing i tens gos, definitivament aquesta pot ser la teva activitat preferida.


Inspirat en els esports de tiro de trineu (mushing) i amb una important difussió a Europa i als Estats Units, el canicross es va afiançant poc a poc al nostre pais, a on ja hi han nombrossos seguidors.
El canicross és una modalitat esportiva de pràctica senzilla que consisteix practicament en córrer lligat per la cintura a un gos, respectant sempre el ritme del gos.
Les curses són normalment per circuits de terra o montanya. L'objectiu és recòrrer la distància marcada en el menor temps possible, i sempre que el gos vagi  per davant del guía o màxim, al costat. Està prohibit tirar del gos o córrer per davant d'ell. Recorda que mai has de forçar al teu gos, ell marca el ritme.
La practica del canicross no només aporta beneficis físics, sino que millora la relació amb el teu gos. A més, un dels grans atractius d'aquest esport és gaudir junts de la natura.
En principi, tots els gossos són aptes per practicar aquest esport, sempre que estiguin bé de salut i tinguin com a mínim un any d'edat.
El material que necessites és senzill i breu: un arnés específic, una línia de tiro i un cinturó d'amplada especial per protegir de lesions d'esquena.
Hem de tenir una especial precaució amb la calor i la humitat. Hem d'evitar córrer a més de 20º C.





dimarts, 2 d’abril del 2013

¿QUÈ ÉS UNA ZOONOSI?


Una zoonosi és una malaltia de naturalesa infecciosa o parasitària que poden transmetre els animals a les persones. A la natura existeixen moltíssimes zoonosis, algunes de força conegudes per la majoria de nosaltres i que ens poden afectar molt directament.



Així volem iniciar, doncs, un cicle informatiu sobre les zoonosi que a nosaltres ens han semblat més rellevants: Ràbia, Tinya (Dermatofitosi), Toxoplasmosi, Leishmaniosi, etc.. Aniran apareixent per capítols en aquest blog i, com sempre, si voleu més informació, no dubteu en contactar amb nosaltres!

Per entendre, però, aquest tipus de malalties, és important definir alguns conceptes. S'anomena reservori a l'espècie animal que garantitza l'existència en la natura de l'agent que causa la malaltia i que, a més, facilita la seva propagació als altres individus; vector és aquell animal que transmet la malaltia. En algunes zoonosi, el reservori i el vector són el mateix animal: és el cas de la malaltia per esgarrapada de gat en la qual, com el seu nom indica, es transmet a les persones per l'esgarrapada d'aquesta mascota. En altres malalties, el reservori i el vector són diferents: és el cas de la Leishmaniosi, on el gos és el reservori del paràsit que causa la infecció, mentre que el vector és un petit mosquit, el qual transmet el paràsit per picada al gos o a les persones.

Hoste definitiu és aquell animal on es desenvolupa la forma adulta del paràsit mentre que,  en l'hoste intermediari, només hi tenen lloc les formes preadultes o larvàries. És el cas del quist hidatídic: el cuc adult viu a l'intestí del gos (hoste definitiu), mentre que les larves es desarrollen en els pulmons o fetge d'altres animals, inclòs l'home (hoste intermediari). Per a mantenir-se el cicle, el gos s'ha de menjar els pulmons o el fetge dels hostes intermediaris que tinguin la larva; en l'actualitat, aquest cicle es manté principalment pel gos i per la ovella.

El coneixement dels mètodes de transmissió i dels cicles biològics és fonamental per a prevenir el contagi de les diferents zoonosi.

Hem de tenir en compte, però, que algunes zoonosi es transmeten per la ingestió d'aliments i no per la convivència amb la mascota: és el cas de la Toxoplasmosi on la manera més fàcil de contraure-la és pel consum de carns crues o poc cuinades.

Malgrat tot, no hem de tenir por: moltes de les zoonosi relacionades amb els animals de companyia només provoquen quadres clínics lleus o assimptomàtics en la majoria de les persones.


¿Quines persones estàn més exposades a contraure una zoonosi?

Els nens petits i les persones immunodeprimides, aquelles que pateixen malalties que disminueixen les seves defenses, són els dos grans grups amb un major risc d'adquirir una zoonosi i de desarrollar un quadre clínic més greu.

En qualsevol cas, els beneficis que aporta un animal de companyia a un malalt immunodeprimit superen els riscos que comporta, sempre que s'adoptin les precaucions necessàries.

PRECAUCIONS PER A PERSONES IMMUNODEPRIMIDES

Higiene personal

  • rentar-se les mans abans de menjar, cuinar, fumar i després de qualsevol contacte amb la mascota;
  • no permetre que la mascota ens llepi la boca ni les ferides;
  • no donar-li petons.

Cures de la mascota

  • mantenir-la neta;
  • rentar i desinfectar regularment la zona on passa més temps;
  • no alimentar-la amb carn crua o poc cuinada, ous crus o llet no pasteuritzada; a ser possible, donar-li exclussivament pinso;
  • evitar la coprofàgia (que mengi femtes, inclús les pròpies)
  • impedir que accedeixi lliurement a l'exterior; dur-la lligada i evitar que caci o mengi res de les basures;
  • dur-la al veterinari per fer-li, almenys una revisió anual;
  • dur les vacunacions i desparasitacions control.lades, tant externes com internes;
  • visitar al veterinari davant qualsevol símptoma de malaltia: diarrea, tos, pèrdua de pes, etc...;
  • en el cas dels gats, treure les femtes del gat de la caixa diàriament