dijous, 20 de febrer de 2014

La Leishmània i els nostres gossos

Quan  parlem de Leishmània, de seguida ens ve al cap una  malaltia greu o molt greu, en que la vida del nostre animal està en perill. Per sort, aquesta idea avui en dia no és del tot certa.

En quins punts és certa i en quins altres no ho és?

Doncs bé, sempre hem de considerar la Leishmània com una malaltia greu, que requereix un control veterinari crònic. Però també és veritat que si la tenim controlada, podem tenir les nostres mascotes en un estat molt bo, i que ens molts casos no sembla que estiguin patint Leishmaniosis. 

Però... que és exactament la Leishmània? 

És coneguda com la malaltia del mosquit, ja que el paràsit el transmeten les femelles dels flebòtoms, un insecte similar als mosquits, però de dimensions més reduïdes. En la nostra zona el flebòtom és endèmic, cosa que fa que la malaltia també ho sigui.

 


Un cop els gos ha estat infectat, pot desenvolupar la malaltia, o no. Les races més susceptibles de patir la Leishmaniosis són races de mida gran com els Rottweiler, Boxer, Labrador, entre altres. I la raça que es considera força resistent és el Podenc.
Per tant, els punts claus per als propietaris són la prevenció, i en cas de detectar signes, fer un control de Leishmània.
Per mirar de prevenir-la, tenim en el mercat collar i pipetes per evitar la picada del flebòtom, i existeix també una vacuna. 

Que veurem en el nostre gos si es desenvolupa la malaltia?



És difícil fer una llista curta de signes, ja que és coneguda per nosaltres els veterinaris com la malaltia de les mil cares, però si us podem donar un petit llistat dels signes més comuns i que podem veure sense dificultat:

  • dermatitis i úlceres o ferides que no es curen, o si ho fan tornen a sortir
  •  alopècia (pèrdua de pèl) al voltant dels ulls
  • sagnat pel nas (epistàxis)
  •   ungles amb creixement ràpid
  • coixeses intermitents, dolor articular 
  • apatia, pèrdua d’activitat
  • vòmits, diarrea

Qualsevol d’aquest signes mereix una consulta al veterinari.
Si aconseguim una detecció precoç, tenim molta més probabilitat de que el gos pugui viure bé i durant molts anys. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada