Arriba el bon temps.... i les espigues!

Ja arriba el bon temps, amb ell les gramínies germinen formant el seu fruit: les espigues!

Les espigues per la seva forma en punta de fletxa penetren molt fàcilment pels orificis del cos de nostre gos. Així quan passegem pel camp i el nostre amic s’hi rebolca o ensuma les herbes, les espigues es desprenen i van a  parar més freqüentment en alguna d’aquestes localitzacions:

• Orelles: l’espiga s’introdueix i va avançant a través del conducte auditiu del nostre gos provocant-li molta molèstia i dolor. Poden avançar fins arribar al timpà i perforar-lo, així doncs quan el nostre gos sacsegi molt el cap o el lateralitzi (anar amb el cap de costat) hem de pensar que hi pot tenir una espiga

Aquells gossos amb orelles gran i caigudes són els més propensos a tenir-ne ja que s’enganxen al pel de dins i entren amb facilitat cap a l’oïda.

Com evitar qui hi entrin? En els mesos de bonança podem tallar més curt el pel de les orelles de la nostra mascota per així evitar que s’hi enganxin. Un altre forma ràpida i fàcil  és posar una mica de cotó fluix al forat de l’orella ( com fem amb els taps de la piscina) cada cop que sortim al camp.

•  Nas: és una altre lloc fàcil d’entrada ja que els gossos són experts en ensumar i posar el nas a tot arreu. Com sabem si li ha entrat? Ben fàcil, la nostra mascota començarà a esternudar molt fort i seguit. També hi podem veure secreció i fins i tot una lleugera hemorràgia, això ens indica que l’espiga s’ha clavat en algun cornet nasal.

 

• Altres lloc on s’hi poden albergar les espigues són entre els dits on s’hi acabaran clavant i penetrant provocant infecció; ho sabrem perquè el gos es lleparà constantment la pota i caminarà coix. Els ulls també són un punt feble, tot i que és menys habitual és molt important que les treiem per evitar que hi provoquin úlceres. Si el nostre amic se’n menja una pot quedar-li clavada entre la geniva i la dent o al final del paladar; veurem que no fa una bona deglució i té dolor; si podem li hem de treure amb els dits i així evitar que hi apareguin problemes majors com una infecció.

Així doncs, sempre que ens sigui possible hem de treure-li l’espiga; molts cops estarà posicionada en un lloc complicat, així doncs hem d’acudir al nostre veterinari el més aviat possible perquè li extregui. Possiblement s’haurà d’extreure sota sedació ja que són molt doloroses; però és un procediment ràpid i molt segur per a la nostra mascota.

Precaucions: en època d’espigues vigilem bé per on explora el nostre amic Intentem evitar les zones on n’hi hagi i un cop a casa revisem que no en tingui cap enganxada.