dilluns, 24 de febrer de 2014

La tercera edat de les nostres mascotes

  • La seva mascota s'ha tornat més rondinaire, amb mal geni o agressiva?
  • Sembla estar perduda o desorientada en alguns moments, com si hagués oblidat on està o el que estava fent?
  • Sembla menys agradable o menys entusiasta quan rep amics o família?
  • És menys interactiva quan es troba amb altres mascotes?
  • Ha començat alguna vegada a lladrar o plorar sense raó?
  • Alguna vegada ha orinat dins de casa, quan abans sempre ho feia fóra?
  • Alguna vegada no us ha respost al nom o a ordres senzilles com esperàveu?
  • Té menys ganes de sortir a passejar?
  • Dorm més durant el dia i menys per la nit?
  • Té menys ganes de jugar?
Si la vostra resposta és afirmativa en la majoria de les preguntes anteriors, la vostra mascota pot estar patint els efectes de l'envelliment. 



L'envelliment cerebral, tant en humans com en mascotes és un dels problemes més importants que han centrat els últims estudis científics.

La Disfunció Cognitiva (semblant a l'Alzheimer de les persones) és una malaltia que es manifesta en animals d'edat avançada, i es presenta amb símptomes com la desorientació, pèrdua de memòria (en forma d'hàbits higiènics canviats: si abans sempre orinava en un lloc, ara ho fa en un altre, o se li escapa dins de casa...), patrons de son-vigília alterats (dorm agitat o es desperta a les nits, dorm més de día...)


Si el vostre animal presenta alguns d'aquests símptomes, no dubteu en contactar amb nosaltres per demanar-nos més informació. No podem evitar que envelleixi, però sí que ho faci més lentament i amb millor qualitat de vida.

dijous, 20 de febrer de 2014

La Leishmània i els nostres gossos

Quan  parlem de Leishmània, de seguida ens ve al cap una  malaltia greu o molt greu, en que la vida del nostre animal està en perill. Per sort, aquesta idea avui en dia no és del tot certa.

En quins punts és certa i en quins altres no ho és?

Doncs bé, sempre hem de considerar la Leishmània com una malaltia greu, que requereix un control veterinari crònic. Però també és veritat que si la tenim controlada, podem tenir les nostres mascotes en un estat molt bo, i que ens molts casos no sembla que estiguin patint Leishmaniosis. 

Però... que és exactament la Leishmània? 

És coneguda com la malaltia del mosquit, ja que el paràsit el transmeten les femelles dels flebòtoms, un insecte similar als mosquits, però de dimensions més reduïdes. En la nostra zona el flebòtom és endèmic, cosa que fa que la malaltia també ho sigui.

 


Un cop els gos ha estat infectat, pot desenvolupar la malaltia, o no. Les races més susceptibles de patir la Leishmaniosis són races de mida gran com els Rottweiler, Boxer, Labrador, entre altres. I la raça que es considera força resistent és el Podenc.
Per tant, els punts claus per als propietaris són la prevenció, i en cas de detectar signes, fer un control de Leishmània.
Per mirar de prevenir-la, tenim en el mercat collar i pipetes per evitar la picada del flebòtom, i existeix també una vacuna. 

Que veurem en el nostre gos si es desenvolupa la malaltia?



És difícil fer una llista curta de signes, ja que és coneguda per nosaltres els veterinaris com la malaltia de les mil cares, però si us podem donar un petit llistat dels signes més comuns i que podem veure sense dificultat:

  • dermatitis i úlceres o ferides que no es curen, o si ho fan tornen a sortir
  •  alopècia (pèrdua de pèl) al voltant dels ulls
  • sagnat pel nas (epistàxis)
  •   ungles amb creixement ràpid
  • coixeses intermitents, dolor articular 
  • apatia, pèrdua d’activitat
  • vòmits, diarrea

Qualsevol d’aquest signes mereix una consulta al veterinari.
Si aconseguim una detecció precoç, tenim molta més probabilitat de que el gos pugui viure bé i durant molts anys. 

dimecres, 19 de febrer de 2014

Café con gatos: una moda muy felina

PERO, ¿QUÉ ES UN CAFÉ DE GATOS?

Se trata de un local donde te puedes tomar un café o picar algo, como en cualquier local de hostelería, pero en el que además de mesas, sillas y sofás para nosotros, hay gatos que viven allí y con los que el consumidor puede interactuar.


Estos felinos suelen estar donados por criadores o centros de acogida, y su destino es la adopción, así que hay carteles y folletos donde te informan de todos ellos.

Un factor importante es el control de los visitantes porque, no lo olvidemos: aquí los reyes son los gatos; muchos tienen el aforo limitado, no se puede entrar con perros ni otros felinos y aunque se supone que los que van son amantes de los gatos, la mayoría cobra una entrada para disuadir a los meros curiosos, aunque algunos como el de Viena es gratis y el de Madrid incluye una consumición.



El primer café de gatos europeo fue el "Café Neko", de Viena, abierto en mayo de 2012 por una japonesa (cómo no!, los japoneses son gran amantes de los gatos). Tras él, las inauguraciones de estos cafés se han sucedido de forma imparable, casi todos en el año 2013.

A este respecto, el "Café des Chats", de París, abrió sus puertas en el muy distinguido distrito del Marais el 21 de septiembre de 2013. En Gran Bretaña, el primero en abrir fue el "Totnes Cat's Café" en Devon; pero en Londres ya hay al menos cuatro: Cat Emporium (dos plantas y jardín privado), el Fat Cat Café Bar, el Little Cat Café y el Cats Café des Artistes. También hay dos más en Budapest (Hungría) y otro en Munich (Alemania). Pero la gran noticia para nosotros ha sido la apertura, el pasado 15 de octubre, del primer Cat Café español: está en Madrid, muy cerca de Atocha. Se llama Gatoteca y está gestionado por una protectora, Abriga. 

Así que ya sabéis, si sois amantes de los gatos y queréis tomar algo en un entorno peculiar, aquí tenéis algunas de las direcciones:

  • La Gatoteca. C/ Argumosa, 28 - Madrid
  • Café des Chats. 16 rue Michel le Comte, París
  • Café Neko. Blumenstockgasse, 5 - Viena
  • Cat Emporium. 152-154 Bethnal Green Rd. Shoreditch, Londres
  • Cat Café. Revay Utca, 3. Budapest
  • Katzentempel. Türkenstrasse, 29 - Múnich.