dijous, 21 de març de 2013

PARÀSITS EXTERNS

Els paràsits externs, o ectoparàsits, són aquells que se sitúen sobre la pell de l'animal i, els més comuns són les puces, les paparres i els mosquits.

Abans de començar a fer una descripció d'aquests paràsits, volem remarcar una cosa de vital importància: el control dels paràsits és fonamental per la salut del nostre gos, però també ho és per la salut de totes les persones que conviuen amb ell. Això és així perque molts ectoparàsits produeixen malalties que es poden transmetre a l'home, sobretot als nens i a les persones amb alteracions del sistema immunitari. Aquestes malalties reben el nom de zoonosis.


Per això, la desparasitació s'ha de fer durant tota la vida de l'animal i s'inicia quan l'animal arriba a casa per primera vegada. El nostre veterinari ens indicarà una pauta adequada i efectiva pel seu control, per exemple, quin producte hem de fer servir i la freqüència d'aplicació, ja que aquests poden variar segons la zona geogràfica. És molt important seguir correctament les instruccions d'ús dels diferents laboratoris i les que ens recomani el nostre veterinari, no només per la nostra seguretat, sino també per la del nostre animal.

PAPARRES

Les paparres són paràsits que s'alimenten de sang i posen els ous en l'arena, sota les pedres,  a les parets o prop del terra. Fins el seu complet desenvolupament, passen per diverses fases i, per evolucionar d'una fase cap a l'altre necessiten alimentar-se i experimentar una muda. És en aquest procés quan poden transmetre malalties, al passar d'un animal a un altre per alimentar-se.


Les larves pugen per l'herba i arbustos amb el seu últim parell de potes, i s'adhereixen a l'animal amb les ungles. Es fixen a l'animal amb la mandíbula i ingereixen sang. Són molt importants des del punt de vista sanitari, ja que no només produeixen ferides per picada sino que, a més, transmeten malalties (per inoculació de virus, bactèries, rickettsies, protozous, etc...).

Per al seu control s'ha de tenir en compte que és tan important prevenir i eliminar la infestació com evitar que puguin transmetre malalties un cop han "colonitzat" al gos. Un dels mètodes principals de control ha de ser la prevenció, és a dir, evitar que arribin a picar a l'animal. De totes maneres, si arriben a picar, és molt important la retirada immediata de les paparres, per evitar que transmetin malalties.

PUCES

Les puces són insectes sense ales, marrons o negres, i amb el cos aplanat lateralment. Salten molt, però quan n'hi ha poques són difícils de veure. Les puces depositen els seus ous en el pèl de l'animal, però després cauen en els llocs que ell freqüenta. Viuen en el terra de casa, llits, catifes, etc... i en qualsevol lloc on dormin els animals.


La confirmació de la presència de puces es realitza generalment quan les arribem a veure, però també se sospita de la seva presència quan es visualitzen les femtes de la puça, és a dir, quan veiem restes negres o marrons en la base del pèl. Per això, ni que no les veiem, no vol dir que no n'hi hagi.

Les puces produeixen picor i molèsties, pel que els animals es rasquen i mosseguen per tot el cos. Els animals amb al.lèrgia a les puces desarrollen dermatitis al.lèrgica per picada de puça i la reacció a la picada depèn de la sensibilitat de l'animal a la saliva de l'insecte. En qualsevol cas, les puces produeixen inflamació en la pell, molta picor i caiguda del pèl. Així mateix, transmeten moltes malalties a l'home i, en el gos, són vectors intermediaris d'una tènia anomenada Dipylidium caninum, que arriba al gos quan aquest ingereix les puces infestades al mossegar-se per la picor.

MOSQUITS

Les dues malalties desgraciadament més conegudes i degudes a l'acció transmissora dels mosquits sobre els nostres gossos són la leishmaniosis i la filariosis. En ambdós casos, les patologíes afecten als animals "gràcies" a la inestimable ajuda d'un vector: un mosquit. D'aquí la importància d'un mètode preventiu que impedeixi la seva picada.


PREVENCIÓ DELS PARÀSITS EXTERNS

Per a lluitar contra els paràsits externs hem de consultar sempre amb el nostre veterinari quin és el millor protocol de tractament. Existeix una àmplia gama de productes en les clíniques veterinàries i botigues especialitzades, però s'han de seleccionar un, o varis, segons l'edat de l'animal, la raça o el tipus de pèl, tamany i hàbitat. Si no es consulta, poden usar-se productes poc adequats o inclús tòxics; per exemple, hi han molts productes que no es poden fer servir en cadells menors de 8 setmanes d'edat.

En el cas dels mosquits específicament, existeixen fàrmacs de demostrada acció repel.lent contra les femelles de flebotom (mosquit que transmet la Leishmaniosi) i les seves indesitjables picades, però també tenim al nostre abast mosquiteres i la possibilitat de restringir els passejos al vespre en èpoques d'alt risc.

Per últim, ara, a més, comptem amb una vacuna contra la Leishmaniosi, un nou mètode per reforçar la prevenció sanitària del nostre millor amic contra una patología molt greu.


Per a lluitar contra els paràsits externs s'ha de consultar sempre al veterinari quin és el millor protocol de tractament.


(Extret de la revista "Mi perro y yo" núm. 2, març 2013, publicada per Royal Canin)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada