dijous, 21 de març de 2013

LA PROCESSIONÀRIA DEL PI


A més dels paràsits externs que poden afectar als nostres gossos, i dels que hem parlat en un altre article d'aquest blog, existeixen altres animals que poden ser perillosos per ells, no tant per l'efecte patològic pròpiament dit sino per la reacció particular del gos a l'agent tòxic. Aquest sería el cas de la oruga processionària del pi.


No només les puces, les paparres i els mosquits poden atacar als nostres animals, sino que existeixen multitud d'espècies animals que poden ocasionar danys de diversa gravetat després d'inocular les seves toxines en l'organisme de la nostra mascota.

En moltes ocasions l'efecte patològic no és provocat per la major o menor capacitat tòxica de l'agent inoculat, sino per les reaccions al.lèrgiques que aquest pot produïr.

Per desgràcia, no podem saber quin efecte causarà una picada en el nostre animal fins que no ha estat picat; per això, el més adequat és conèixer quins tipus d'animals poden atacar-los, quins són els seus efectes i, el més important, com prevenir aquestes situacions.

Entre les espècies que poden causar danys estan els lepidòpters, i dins de l'ordre Lepidoptera trobem una espècie coneguda al nostre país, la Thaumetopoea pityocampa o processionària del pi, "cuc de pi" a Catalunya, "sirganos" a Terol i "piñu-mozorro" al País Vasc.

Aquesta espècie és coneguda per desplaçar-se pel terra formant fileres, així com pels seus nius en forma de "bosses blanques" a les branques dels pins (també en poden tenir els avets). Totes les espècies de pins poden estar afectades, però les que més li agraden a la processionària són el pi larici (Pinus nigra), el pi canari (Pinus canariensis) i el pi silvestre (Pinus sylvestris).



La papallona d'aquesta espècie típicament mediterrània posa els seus ous sobre les agulles dels pins i, aproximadament al cap d'un mes, surten les seves larves, que comencen a alimentar-se i a construir els seus nius. Aquestes larves experimenten cinc mudes i, amb l'arribada de l'hivern, construeixen el seu niu definitiu.

Quan el clima és benigne, les orugues comencen a sortir del niu i baixen pel tronc de l'arbre en una perfecte formació de "processó", d'aquí el seu nom. Al juliol i l'agost neixen les papallones, que són nocturnes i d'una vida molt curta, unes 24h, aproximadament.

El gos es veu afectat si té contacte directe amb la oruga o amb els nius que cauen de l'arbre, ja que en el seu exterior tenen pèls urticants de les orugues. El tòxic que provoca la reacció és una haloproteína, la traumaproteína, que necessita que els pèls urticants es clavin per exercir la seva acció.

Entre els símptomes es poden apreciar inflamació edematosa de llavis, cavitat bucal i cap. L'animal es troba excitat, dolorit, i intenta rascar-se; també es produeix una intensa hipersalivació o "babeig".



Si el contacte s'ha produït en la llengua de l'animal pot arribar a provocar-se una greu necrosis de la zona, que finalitza amb la pèrdua de la porció afectada. A més, l'animal no pot menjar, pel que es fa necessari el seu ingrés per alimentar-lo parenteralment, a base de sueroteràpia. En els casos més greus, es pot produïr una reacció inflamatòria de la faringe, amb dificultat respiratòria i mort.

Com a mesura d'urgència, hem de rentar la zona amb abundant aigua tèbia, ja que el calor destrueix l'haloproteína, i portar l'animal ràpidament al veterinari.


Preventivament, hem d'evitar passejar durant la primavera per pinedes on puguem observar nius de processionària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada